L’atenció es treballa des del mateix moment del naixement.

El manteniment del contacte visual acompanyat de paraules ja en els nadons afavoreix que l’atenció es pugui sostenir. Quan comencen a explorar el seu entorn és important que el nadó pugui tenir alguns objectes (no masses) al seu voltant i que els poguem observar, explorar conjuntament amb ell. Una hiperestimulació visual no ajuda a atendre millor, inclús pot interferir. Sovint, les estimulacions visuals de pantalles (TV; mòbils, tauletes, etc.) produeixen un efecte hipnòtic per una hiperestimulació visual. Aquest fet pot generar que quan no hi hagi una hiperestimulació el nen/a no atengui i busqui novament una excitació visual molt elevada. Tot allò que no contingui un elevat nivell estimulador no genererà prou interès.

L’excés de joguines també pot dispersar l’atenció i crear massa focus d’interès al mateix temps, de manera que l’infant no pot atendre un sol objecte i explorar-ne totes les seves possibilitats,  generar fantasia a partir de les qualitats de l’objecte i tot allò que ell l’hi afegeix (imagina, canvia la funció per la qual ha estat pensat, etc.).

Jocs que promouen l’atenció amb creativitat són els jocs amb animals, o famílies, fer de metge, fer de mare/pare, anar  a comprar al súper, etc. El que anomenem joc simbòlic, acompanyat de llenguatge i de tot un món fantàstic que no s’acaba mai i que per tant, sempre té interès i pot ser focus d’atenció. És important també, observar-se un mateix com adult, per parar atenció en les contínues interferències externes que tenim (trucades, el Whatsapps, etc.) ja que tallen l’atenció continuada de l’infant, sobtadament.